XLIV Reunión de Estudios Regionales
Sessions especials
Capital humà, creativitat i innovació social a les ciutats espanyoles
Coordinadors: Julia Salom Carrasco (Universitat de València) y Simon Sánchez del Moral (Universidad Complutense de Madrid).
El capital humà i la capacitat innovadora, juntament amb la formació de xarxes internes i externes, són factors competitius decisius en la consecució d’estratègies dirigides a la consolidació de models urbans sostenibles i intel·ligents. Aquesta sessió especial s’interessa per estudis geogràfics que s’aproximin als processos d’atracció i mobilització d’aquests factors i per noves metodologies d’anàlisi.
Clústers industrials, dinamisme i estrategia empresarial
Coordinadors: Xavier Molina-Morales (Universitat Jaume I de Castellò), Pedro García Villaverde (Universidad de Castilla La Mancha), M. Ángeles Montoro-Sánchez (Universidad Complutense de Madrid) y José A. Belso-Martínez (Universidad Miguel Hernandez)
L’interès en els sistemes d’innovació en general, i dels clústers o districtes industrials en particular, ha crescut ostensiblement entre nombroses disciplines acadèmiques degut a que es tracta d’importants motors de creixement i innovació. Les confirmacions inicials dels avantatges derivats de la co-localització, han estat millorades amb recents treballs que aposten per aprofundir en la seua heterogeneïtat estructural, permeabilitat a influències externes o trajectòria evolutiva. Tot i que les bases en què es sustenten aquestes aglomeracions territorials són comuns i romanen al del temps, existeixen noves formes i patrons evolutius que els afecten.
Tot i que el fenomen no està exempt de debat, l’anàlisi dels micro-mecanismes subjacents després de l’aparició o el funcionament d’aquests sistemes productius ancorats als territoris continua representant un renovat interès. Particularment, el reconeixement de l’heterogeneïtat interna dels clústers obre una infinitat d’oportunitats de recerca a nivell de xarxes, estratègies d’empreses, intercanvi de coneixement, paper dels diferents actors, diferències en termes de resiliència, especificitats des de la perspectiva sectorial o particularitats a nivell macroeconòmic.
En aquest marc, la sessió especial pretén ser una oportunitat d’obrir debats i introduir noves línies d’investigació. Així, treballs de caràcter teòric o empíric (qualitatiu o quantitatiu) tant a nivell d’empresa com sistèmics són benvinguts. Atès el caràcter multidisciplinari de l’objecte d’estudi, són especialment d’interès aproximacions procedents des d’àmbits no estrictament econòmics com ara la geografia o la sociòloga, entre d’altres. Alguns temes d’interès, entre d’altres, podria ser:
- La creativitat en les aglomeracions territorials
- Els clústers i trajectòria evolutiva: declivi i resiliència
- La varietat relacionada i no relacionada en la realitat present i futura dels clústers.
- Heterogeneïtat estratègica en els clústers.
- Clústers, relacions xarxes inter-organitzacionals i coneixement.
- Els clústers en les economies en desenvolupament i en transició.
- Les institucions formals i informals en la trajectòria del clúster industrial
- Clústers, política econòmica i la seva avaluació.
- El paper de les multinacionals en els clústers industrials.
- Nous mètodes d’anàlisi en els clústers: El paper del big data o el crowdfunding en la investigació.
ATENCIÓ: La revista Social Sciences ha realitzat un Call for Papers per a un número especial sobre districtes industrials i clústers que coordinen els professors Manuel Expósito-Langa, José Vicente Tomás-Miquel i José Antonio Belso-Martínez. En l’enllaç http://www.mdpi.com/journal/socsci/special_issues/Regional_Clusters_Sailing_Economy podeu trobar més informació en relació a aquest. Donades les dates, suposa una bona oportunitat per a aquelles contribucions que es realitzen en el marc de la Reunió d’Estudis Regionals i tinguin relació amb la temàtica del número.
La gestió de l’aigua en el context de l’economia circular
Coordinador: Francesc Hernández Sancho.
Es promou la presentació de treballs que aborden la sostenibilitat dels recursos hídrics en una àrea territorial mitjançant un enfocament d’economia circular. Es tracta d’adoptar una estratègia per a la gestió òptima de l’aigua que permeta satisfer les necessitats tant de la població com de les activitats productives. En aquest context, serà de gran interès utilitzar enfocaments basats en la governança de l’aigua, noves propostes tecnològiques, potencialitat de l’aigua regenerada o l’aplicació d’energies renovables en el cicle integral de l’aigua.
Industrias creatives: patrons de localització i generació de creixement
Coordinador: Josep-Maria Arauzo Carod.
Aquesta sessió especial explorarà els patrons d’ubicació de les indústries creatives i el paper d’aquestes activitats sobre el creixement urbà i regional. L’objectiu de la sessió especial és promoure discussions i intercanvis d’idees sobre els darrers esdeveniments. La sessió abasta una àmplia gamma de temes com la localització i les geografies de les indústries creatives, efectes de les indústries creatives en l’economia de les ciutats, regions i països; vincles entre indústries creatives i innovació, capital humà o classe creativa, experiències de política, etc.
Mesurant la justicia espacial i les desigualtats territorials a Europa a nivell local (projecte IMAJINE)
Coordinadors: Fernando Rubiera Morollón y Ana Viñuela Jiménez.
Durant l’última dècada, com a conseqüència de la crisi econòmica mundial, s’ha experimentat un important creixement de les desigualtats socioeconòmiques en molts països de la Unió Europea. Des de la perspectiva espacial, a més de les desigualtats entre regions i països, estem assistint a un augment de les disparitats en el context local. No obstant això, la quantitat d’estudis sobre les diferències espacials econòmiques i les desigualtats a escala local és molt limitada, principalment a causa de les restriccions de dades. En aquesta sessió especial es proposa resumir els diferents estudis que, mitjançant nous enfocaments d’estimació de dades i nous recursos i tècniques d’informació, són capaços de mesurar i analitzar la justícia espacial i l’evolució de les desigualtats territorials a la Unió Europea, però amb un alt nivell de desagregació espacial. Alguns documents del projecte IMAJINE H2020 EU es presentaran juntament amb altres estudis i anàlisis sobre el mateix tema.
Habitatge i macroeconomía: els efectes regionals
Coordinadora: Paloma Taltavull de La Paz.
Aquesta sessió crida a la presentació d’articles que aborden qüestions de l’àmbit macroeconòmic i a la seua implicació amb el mercat de l’habitatge en qualsevol dels seus aspectes. Hi ha literatura que ha estimat els efectes en la riquesa que té l’evolució del mercat residencial, a l’igual que les relacions entre els preus de l’economia i els de les cases. Els últims interessos de recerca enfoquen l’impacte regional diferencial dels canvis en variables agregades (la producció, l’ocupació o l’índex general de preus) associats a les condicions existents en els seus mercats d’habitatges. Aquesta sessió té com a objectiu reunir les investigacions sobre aquests temes a Espanya o qualsevol experiència internacional que es desenvolupe en aquest àmbit.
Energies renovables i desenvolupament sostenible: eficiència, medi ambient i revitalització econòmica del territori
Coordinador: María Jesús Ruiz Fuensanta (Universidad de Castilla La Mancha)
L’objectiu és analitzar el paper que poden exercir les energies renovables a fi d’augmentar la rendibilitat econòmica del teixit empresarial d’un determinat territori, preservant al mateix temps l’eficiència mediambiental del mateix. Conjugar tots dos elements és crucial per garantir l’objectiu de desenvolupament sostenible i la continuïtat del creixement econòmic analitzat des d’una perspectiva territorial. Igualment, també tenen cabuda aquelles investigacions orientades a analitzar el potencial que té l’activitat econòmica consistent en la producció d’energies renovables de cara a revitalitzar, des del punt de vista econòmic-laboral, entorns rurals en risc de despoblació.
La geografia de la innovació i els vessaments del coneixement
Coordinadors: Rosina Moreno Serrano (Universitat de Barcelona) i Ernest Miguélez Sánchez (Université de Bordeaux).
Aquesta sessió busca la presentació de treballs centrats en la innovació i la difusió espacial del coneixement. El seu objectiu és reunir investigadors en economia urbana i regional que treballen en temes on el concepte ampli de la geografia de la innovació juga un paper fonamental. Es prestarà especial atenció als treballs relatius als mecanismes i actors de la difusió del coneixement (vessaments de coneixements, xarxes, col·laboració tecnològica i relació de coneixement).
Big Data en Ciència Regional
Coordinador: Fernando A. López, Universidad Politécnica de Cartagena.
Els recents avanços tecnològics, la gran capacitat per a l’emmagatzematge d’informació i l’esforç de molts governs per posar en obert grans volums d’informació estan contribuint a la producció d’una sorprenentment àmplia col·lecció de dades. L’anàlisi d’aquests grans volums de dades (dades grans) és un tema emergent en Ciències Regionals, que està provocant un fort impacte en una gran varietat de camps: la planificació urbana, la geografia econòmica o el transport. A pesar de l’elevat potencial de les grans dades per a la Ciència Regional, el seu ús i aplicació en aquest context està plagat de problemes i desafiaments, però tot apunta a la seva gran rellevància en un futur pròxim.
En aquesta sessió especial es convida a investigadors interessats en el tema de ‘Grans dades en Ciència Regional’ a presentar i discutir les seues contribucions tant metodològiques com aplicades.
Processos espacials a nivell de punt i xarxes espacials
Coordinador: Fernando A. López, Universidad Politécnica de Cartagena.
En l’àmbit de l’Econometria Espacial cada vegada és més freqüent disposar d’informació georeferenciada a nivell de punt. L’anàlisi d’aquests sistemes (spatial point process) permet examinar fenòmens urbans d’una manera que fins a la data no ha estat possible, analitzant el comportament individu a individu, les seves pautes de moviment o les seves interaccions. Alhora, aquests sistemes formen xarxes espacials l’anàlisi pot oferir una nova perspectiva en Ciència Regional ja que interaccionen en un ‘espai de xarxa’ on la distància euclidiana no sempre és determinant de les relacions entre individus. Un dels principals reptes en la ciència de dades de xarxes espacials és donar compte de l’estructura de la xarxa en el conjunt de dades.
En aquesta sessió especial convidem als investigadors en Ciència Regional a presentar les seves contribucions metodològiques o aplicades en el tòpic dels processos espacials puntuals i xarxes espacials.
Estratègies davant del problema de la despoblació
Coordinadors: Luisa Alamá Sabater (Universitat Jaume I), Vicente Budí Orduña (Universitat Jaume I), José-María García Álvarez-Coque (Universitat Politècnica de València)
El context demogràfic en el qual es troba immers una part important del territori espanyol i europeu està caracteritzat per una baixa densitat de població, una elevada taxa d’envelliment i una contínua pèrdua de població. Davant d’aquest problema es proposa una sessió d’anàlisi acadèmic i debat de propostes i iniciatives que contribueixin a aturar el procés de sangria demogràfica a què ens enfrontem i que es manifesta en territoris com la Regió muntanyenca Celtibérica o la “Lapònia del Sud”.
Regions a Europa: tendències passades, presents i futures
Coordinadors: Andrea Conte (European Commission – DG Joint Research Centre Sevilla), Javier Barbero Jiménez (European Commission – DG Joint Research Centre Sevilla), Jorge Díaz Lanchas (European Commission – DG Joint Research Centre Sevilla).
Efectes dels fons regionals estructurals i la política de cohesió. Tendències en l’ocupació regional i la polarització regional de llocs de treball. Convergència regional a llarg termini i cicles econòmics regionals. Modelització i simulacions regionals. Derrames regionals i interaccions espacials. Fluxos interregionals i despeses de transport. La dimensió internacional de les regions europees.
Regions i internacionalització: la dimensió local dels mercats exteriors
Coordinadors: Juan José De Lucio, Raul Minguez, Francisco Requena, Asier Minondo
Aquesta sessió d’economia aplicada estaria dedicada a la presentació d’articles que analitzen la dimensió territorial del comerç exterior i altres aspectes de la internacionalització d’una regió. Caben, per tant, temes relacionats amb el comerç de béns, serveis, la inversió estrangera directa, les migracions, així com altres aspectes relatius a la dimensió internacional de les regions de diversa índole com l’impacte dels tractats de lliure comerç, les ciutats globals o la regionalització de les cadenes globals de valor.
Aprenentatge, aprenentatge laboral i desenvolupament econòmic regional
Coordinadors: Teresa Torres-Coronas (Universitat Rovira i Virgili), Angel Belzunegui-Eraso (Universitat Rovira i Virgili), Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida)
La competitivitat, el desenvolupament econòmic i social dels països i les regions econòmiques depenen en gran mesura de la seua qualitat de capital humà. La manca d’habilitats i competències és un dels factors que contribueixen a la bretxa de “qualitat” laboral i desocupació a llarg termini. L’evidència demostra que mentre la gent de la UE pateix les conseqüències de l’atur, els empresaris lluiten per trobar les habilitats que necessiten. Part de la solució a aquest problema estructural es pot trobar en l’ aprenentatge basat en el treball (WBL); dues estratègies que, per exemple, poden millorar l’ocupabilitat dels joves i la seva inclusió social.
L’objectiu d’aquest itinerari és explorar la implementació de les iniciatives esmentades, que haurien de basar-se en fortes associacions entre actors rellevants de l’educació, els negocis, el govern, els sindicats i els grups socials. Aquestes associacions poden influir positivament en el desenvolupament regional quan les institucions locals treballen conjuntament per crear una visió compartida sobre les necessitats i prioritats d’una regió econòmica en particular. En aquest context, la recerca actual ha de prestar atenció a la dinàmica de les relacions dels agents i als factors que contribueixen a l’èxit a nivell regional. Al mateix temps, una anàlisi de xarxes d’estratègies basades en el treball ha d’aprofundir en les característiques de les relacions, el paper de les parts interessades i les seues implicacions. Aquesta anàlisi proporcionarà un marc important per a pensar els processos i capacitats necessaris per posar en pràctica realment estratègies d’aprenentatge basades en el treball per a la competitivitat empresarial i el desenvolupament econòmic regional, reduint així les taxes d’atur.
Aquesta sessió busca els treballs de recerca (tant teòrics com estudis de casos, les millors pràctiques) en els àmbits següents:
- Impacte de les estratègies de WBL en el desenvolupament regional
- Associacions públic-privades a nivell regional.
- Transicions entre educació, formació i ocupació
- Pràctiques, aprenentatge laboral i competitivitat empresarial
- Aprenentatge basat en el treball i ocupabilitat
- Pràctiques externes i WBL en formació formativa professional (ETV)
- Pràctiques i WBL en educació superior
- Beneficis i incentius per als agents (és a dir, estudiants, empresaris, societat, …) per invertir en pràctiques
- L’anàlisi efectiva i cost-benefici de les estratègies / programes / accions de les pràctiques.
- Dissenyar, implementar i gestionar de forma eficaç les associacions de pràctiques.
- Factors clau de les estratègies de col·laboració.
- Finançament i cofinançament de pràctiques i WBL
- Bones pràctiques en pràctiques i WBL
Cultura, Creativitat i Innovació en les regions MED
Coordinadors: Raül Abeledo Sanchis (Econcult – Universitat de València), Vicente Coll Serrano (MC2 – Universitat de València), Pau Rausell Köster (Econcult – Universitat de València), Marta Roig Casanova (Econcult – Universitat de València)
El nostre interès principal se centra en les relacions existents entre les activitats culturals i creatives i les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques de les comunitats i els territoris. Així, en aquesta sessió especial volem presentar papers relacionats amb l’impacte que generen les organitzacions culturals i creatives en la innovació social i econòmica de les regions MED. Aquesta sessió cobreix un ampli ventall de temes com l’economia de la cultura, les polítiques culturals, les relacions entre cultura, creativitat i desenvolupament, els territoris creatius, els museus, etc.
Resiliència regional i impacte de la gran recessió
Coordinadors: Begoña Cueto, Matías Mayor, Patricia Suárez (Universidad de Oviedo)
L’impacte de la Gran Recessió en l’economia espanyola ha estat enorme, particularment en un context europeu. Aquest xoc sobtat i substancial ha tingut un impacte diferenciat a les regions espanyoles. Des del 2014 s’està produint un creixement econòmic i una creació d’ocupació, però segueix sent heterogeni sobre l’espai.
L’interès dels científics i dels responsables polítics s’ha mogut a analitzar els factors que han permès a algunes regions i ciutats resistir-se i / o recuperar-se de la Gran Recessió. La noció de “resistència” econòmica regional i local ha trobat moneda entre els interessats en la geografia econòmica. El terme “resiliència” es va originar en estudis ambientals i descriu la capacitat biològica d’adaptació i prosperitat en condicions ambientals adverses. En economia, la capacitat de recuperació s’ha definit com el retorn a un estat d’equilibri.
L’objectiu d’aquesta sessió especial és recollir estudis econòmics aplicats utilitzant tècniques avançades i extenses bases de dades per identificar de forma sòlida i coherent els factors de resiliència de les regions espanyoles.
Aquesta sessió busca treballs de recerca centrats en les dues dimensions principals de la capacitat de recuperació: mitigació de xocs (migració, salaris i atur) i adaptació als xocs (capital humà i missions educatives, emprenedoria, estratègies regionals intel·ligents).