XLV Reunión de Estudios Regionales: Respuesta de las regiones periféricas ante los cambios sociales, tecnológicos y climáticos

Sessions especials

S01 – Geografia de les Indústries Creatives: Per què es clusterizan?

Coordinador: Josep-Maria Arauzo-Carod

Aquesta sessió especial explorarà la geografia de les Indústries Creatives per a diferents nivells espacials (regions, àrees metropolitanes, ciutats, barris, etc.) centrant-se en els seus processos de clusterització i les motivacions d’aquest patró espacial. L’objectiu de la sessió especial és promoure discussions i intercanvis d’idees sobre desenvolupaments recents, analitzar la disponibilitat de bases de dades i promoure intercanvis de coneixement entre tots els participants. Encara que tot tipus de contribucions són benvingudes, la sessió tindrà un clar enfocament empíric. En aquest sentit, les anàlisis sobre els efectes de les Indústries Creatives a la resta de les activitats econòmiques seran molt apreciats.

S02 – La geografia de la recuperació de la innovació i del coneixement

Coordinadora: Rosina Moreno

Estem pensant en articles centrats en la innovació i la difusió espacial del coneixement. El seu objectiu és reunir investigadors d’economia urbana i regional que treballin en temes en què l’ampli concepte de la geografia de la innovació tingui un paper fonamental. Es prestarà especial atenció als treballs relacionats amb els mecanismes i els actors de la difusió del coneixement (efectes derivats del coneixement, xarxes, col·laboració tecnològica i relació amb el coneixement).

S03 – Les festes populars com a factor de resiliència territorial

Coordinadors: Igone Porto, Universitat de Deusto i Vicente Royuela – Universitat de Barcelona

El procés de despoblació a l’Espanya rural està tenint una atenció especial en els últims anys. Els efectes de la ‘Espanya Buida’ al desenvolupament equilibrat del territori preocupen geògrafs, demògrafs, sociòlegs i economistes. No obstant això, el retorn de molts urbanites als pobles a gaudir de festes populars o esdeveniments singulars és un dels agafadors d’aquests espais per resistir la despoblació. En aquesta sessió especial s’acullen treballs que contemplin múltiples visions d’un fenomen poc estudiat però que pot tenir una importància clau per a espais en declivi. Més que discutir una visió antropològica de determinades festes locals, s’espera que en aquesta sessió es discuteixi l’impacte demogràfic, social i econòmic que tenen aquests esdeveniments.

S04 – Flux espacials: cap a una Espanya buida i una Espanya completa

Coordinadora: Coro Chasco, Universitat Autònoma de Madrid i Maite Alguacil Marí, Universitat Jaume I

Aquesta sessió especial està centrada en la comprensió dels factors “d’atracció” i “d’impuls” que fonamenten l’elecció de localització de capitals, població i fluxos de transport a nivell local a la Unió Europea, amb especial atenció a Espanya. A més, proposem quantificar els efectes socioeconòmics i de sostenibilitat ambiental causats per la concentració o dispersió de persones.

S05 – Clústers glocals: aspectes crítics i noves trajectòries

Coordinadors: Teresa Martínez-Fernández (Universitat Jaume I de Castelló), Manuel Expósito- Langa (Universitat Politècnica de València) y Gloria Parra-Requena (Universidad de Castilla – La Mancha).

Tot i que els clústers operen en un context global, els recursos locals continuen sent un important motor del seu creixement i riquesa. Per això, malgrat l’atenció rebuda a la literatura, l’interès pel seu estudi continua augmentant a partir de diverses disciplines acadèmiques. D’aquesta manera, apareixen nous temes d’investigació que requereixen l’atenció de acadèmics i institucions amb l’objectiu de contribuir a un major desenvolupament econòmic regional. Per tant, a través de qüestions com ara en què es treballa la recerca de clústers o el que afronten els reptes dels clústers, ens proposem discutir aspectes crítics i noves trajectòries d’investigació en elles.

En l’actualitat, ens enfrontem al repte d’intentar redefinir les relacions entre escala local i global, de manera que permetin la sostenibilitat a llarg termini dels clústers. Per tant, és necessari ampliar els nostres coneixements sobre aquestes relacions, aportant noves idees tant en l’àmbit acadèmic com en el professional.

Sota aquestes premisses, aquesta sessió especial pretén aportar noves idees al debat entorn dels clústers, tractant qüestions com: quina és la resistència dels clústers davant els canvis globals? Quin paper juga l’emprenedor en aquests contextos? Quin és el paper de les institucions en l’evolució dels clústers? Quina ha de ser la interacció de l’escala local i global per aconseguir una major projecció internacional dels clústers sense perdre l’ancoratge local? Com poden influir les oportunitats? de la digitalització en la sostenibilitat dels clústers?

Aquesta sessió pretén ser un fòrum de discussió on es poden debatre aquests temes de recerca de clústers des d’un enfocament multidisciplinari. Per això us convidem a participar en aquesta sessió, aportant treballs teòrics o empírics (qualitatius o quantitatius), així com de diferents àrees de coneixement. Alguns temes d’interès, entre d’altres, podrien ser:

  • Sostenibilitat i clústers.
  • Capacitat de resiliència de clústers en resposta a canvis globals.
  • Obertura dels límits geogràfics dels clústers.
  • Cluster i cadena de valor o cadena de valor global.
  • Emprenedoria i clústers.
  • El repte de la transformació digital del clúster.
  • Empreses i clústers innovadors.
  • El paper de les institucions locals en l’evolució dels clústers.
  • La presència de multinacionals agrupades.
  • Clústers i economies en desenvolupament.
  • Màrqueting i clústers.
  • Clústers i creativitat.
  • Empreses i agrupacions familiars.
  • El clúster des d’una perspectiva de gènere.
  • Clústers turístics i culturals.

S06 – Institucions regionals i qualitat de govern a les regions europees

Coordinador: Javier Barbero (European Commission, Joint Research Centre (JRC), Seville, Spain)

Aquesta sessió especial crida a la presentació d’articles que aborden temes relacionats amb les institucions regionals, la qualitat institucional, i la qualitat de govern a les regions europees. L’efecte de la qualitat institucional sobre el creixement econòmic, el desenvolupament econòmic i el comerç ha estat estudiat àmpliament a nivell de país. No obstant això, la qualitat de les institucions difereix entre regions i això pot tenir un fort impacte sobre el seu acompliment econòmic i social. Aquesta sessió pretén reunir articles sobre l’efecte de les institucions regionals en el creixement econòmic, desenvolupament econòmic, comerç, resiliència, fiscalitat, i altres fenòmens econòmics i socials.

S07 – Emprenedoria i innovacions territorials

Coordinadors: Catalina Ancuta – Universitatea de Vest din Timișoara (RO), Ana Firmino – University Nova de Lisboa, Ramona Ivan – Universitatea de Vest din Timișoara (RO), Daniel Goeler – University of Bamberg Martine Long – Université d’Angers, Nicolae Popa – University of Timisoara

 

L’especificitat del professor Jean Baptist Humeau és haver tingut intuïcions fortes i haver estat un innovador. Ja el 2011, en un preàmbul d’un seminari organitzat a Anjou-Val de Loire, va proposar examinar les perspectives de renovació territorial i els nous paradigmes d’aquests “invents territorials” a través de la promoció del patrimoni, el desenvolupament sostenible i el benestar, competitivitat econòmica, economia del coneixement i debat territorial participatiu. Des de llavors, la necessitat de reinventar els territoris és cada vegada més important. Al mateix temps, a la llum d’un qüestionament general de les llibertats en molts països que també toca les llibertats locals. També en termes de contextos o reformes que han canviat les organitzacions territorials (reclamacions d’autonomia, reorganitzacions territorials, etc.). També ho és davant d’inposicions contradictòries que impulsen la metropolització, alhora que privilegien la qualitat de vida; l’eficiència econòmica tot preservant l’equilibri dels territoris. Per tant, inventar nous territoris, un tema que era el fil conductor de 2H2S, podia aparèixer com un títol genèric que permetria que tothom es reunís al voltant de la contribució del professor Humeau. Certament, serà difícil en una organització complexa definir una gramàtica de territoris amb regles intangibles. No obstant això, serà possible identificar en els diferents estats els elements de recomposicions i desenvolupaments que qüestionen els territoris.

S08 – Anàlisi quantitativa, qualitativa i espacial del turisme: reduir la distància entre disciplines científiques

Coordinadors: Andrés Artal-Tur i Luisa Alamá-Sabater

 

El turisme és, sens dubte, un camp d’estudi multidisciplinari, amb contribucions a la recerca procedents de disciplines com Economia, Geografia, Sociologia, Ciències del Dret o Empresarials. En aquest ric entorn, els mètodes quantitatius s’han convertit en l’enfocament bàsic dels estudis sobre el turisme des dels anys seixanta. La robustesa dels resultats i la capacitat d’aplicar mètodes científics han estat fomentant l’ús de models estadístics i economètrics en l’anàlisi del turisme. Recentment, s’han introduït mètodes qualitatius com a nova tècnica d’investigació que ajuda a ampliar l’abast de l’anàlisi del turisme. El boom de les Big Data i les eines analítiques han contribuït al desenvolupament de mètodes qualitatius, capaços de proporcionar noves capacitats a la mera investigació quantitativa. A més, els mètodes espacials que combinen les coordenades econòmiques i geogràfiques en l’anàlisi de les polítiques de comportament turístic o de sostenibilitat de les destinacions han ampliat també l’àmbit de la disciplina turística i les oportunitats de recerca. Segons les últimes contribucions, les relacions interterritorials apareixen clau per al desenvolupament i la sostenibilitat de les condicions dels destins turístics massius, així com per donar suport a l’augment de noves experiències turístiques a destinacions més aïllades de l’interior, per exemple.

En aquesta sessió, volem oferir un panorama de tot aquest procés de desenvolupament de la investigació metodològica en estudis turístics. Amb aquest objectiu, obrim la sessió a treballs centrats en aquests mètodes d’anàlisi, és a dir, mètodes quantitatius, qualitatius i espacials en la investigació turística. No obstant això, es mereix un interès especial per a treballs que combinin alguns d’aquests mètodes com a manera d’enriquir l’estudi dels temes turístics, ajudant a establir ponts entre disciplines científiques i fer més visible el caràcter interdisciplinari de l’activitat turística.

 

Paraules clau: Anàlisi quantitativa, qualitativa i espacial del turisme, comportament turístic, sostenibilitat de les destinacions, mètodes d’investigació, anàlisi multidisciplinari.

S09 – Estratègia Antidespoblament: Càtedra AVANT

Coordinators: José-María García Álvarez-Coque (Universitat Politècnica de València), Javier Esparcia (Universitat de València), Jaime Escribano (Universitat de València), Antonio Martínez Puche (Universitat d’Alacant) y Vicente Budí (Universitat Jaume I)

 

La sessió que es proposa sobre estratègies antidespoblament pretén acollir treballs d’estudi i anàlisi acadèmica, propostes de debat i iniciatives que contribueixin a aturar el procés de despoblació a què s’enfronten diversos territoris europeus, del conjunt d’Espanya i, particularment de l’interior de la Comunitat Valenciana. Els treballs tindran com a punt en comú l’estudi d’àrees en risc de despoblament, des de diferents enfocaments metodològics englobats dins de la ciència regional.

La Càtedra AVANT creada per la Generalitat Valenciana junt amb les universitats d’Alacant, València, Politècnica de València i Jaume I de Castelló pretén el desenvolupament d’activitats de recerca que condueixin a propostes d’accions davant de la despoblació.

S10 – Territori i ocupació

Coordinadors: Jorge Hermosilla (Universitat de València), José M. Giner (Universitat d’Alacant) i Juan J. Rubert (Universitat Jaume I)

 

Ficar en relació les polítiques d’ocupació amb el territori que les rep s’ha convertit en un instrument eficaç tant en la identificació dels col·lectius en situació d’atur, com per  a detectar les necessitats formatives demandades per les empreses.

Simultàniament, aquesta territorialització de les polítiques d’ocupació ofereix un nou vessant en termes d’estratègies de desenvolupament, permetent establir plans específics de promoció de l’activitat compatibles amb el teixit productiu i les capacitats de la mà d’obra.

A la Comunitat Valenciana aquestes polítiques apareixen vehiculades a través del programa AVALEM territori,  el qual ha permès identificar els elements representatius dels mercats locals de treball com a pas previ a la confecció d’estratègies i projectes d’ocupació i desenvolupament de l’activitat econòmica adaptats a la realitat particular de cada territori.

S11 – Big Data en Ciència Regional

Coordinador: Fernando A. López, Universitat Politècnica de Cartagena

Els recents avenços tecnològics, l’alta capacitat per emmagatzemar informació i l’esforç de molts governs per posar en obert grans volums d’informació estan contribuint a la producció d’una col·lecció de dades sorprenentment gran. L’anàlisi d’aquests grans volums de dades (Big data) és un tòpic emergent en Ciències Regional, provocant un fort impacte en una gran varietat de camps: la planificació urbana, la geografia econòmica o el transport. Aquesta informació ara ens permet examinar els fenòmens urbans i regionals de maneres que abans no eren possibles.

Malgrat el gran potencial del Big data per a la Ciència Regional, el seu ús i aplicació en aquest context està ple de problemes i desafiaments però tot apunta a la seva gran rellevància en un futur pròxim. En aquesta sessió especial es convida a investigadors interessats en el tòpic de ‘Big data en Ciència Regional’ a presentar i discutir les seves aportacions tant metodològiques com aplicades.

S12 -Procés de punts espacials i xarxes espacials

Coordinador: Fernando A. López, Universidad Politécnica de Cartagena

En l’àmbit de l’Econometria Espacial cada vegada és més frequent disposar d’informació georeferenciada a nivell de punt. L’anàlisi d’aquests sistemes (spatial point process) permet examinar fenòmens urbans d’una manera que fins a la data no ha estat possible, analitzant individu a individu el seu comportament, les seves pautes de moviment o les seves interaccions. Aquests sistemes formen xarxes espacials l’anàlisi pot oferir una nova perspectiva ja que l’espai subjacent és l’espai de xarxa on la distància euclidiana no sempre és determinant de les relacions entre individus o observacions. Un dels principals reptes en la ciència de dades de xarxes espacials és donar compte de l’estructura de la xarxa en el conjunt de dades.

En aquesta sessió especial convidem als investigadors en Ciència Regional a presentar les seves contribucions en el tòpic dels spatial point proces and spatial networks.

S13 – Tendències recents en les desigualtats socioeconòmiques regionals i les seves conseqüències

Coordinadors: Andre Carrascal-Incera, Diana Gutiérrez-Posada, Raquel Ortega-Argiles

Els darrers anys, a Europa i altres parts del món desenvolupat, s’han experimentat majors increments en les disparitats espacials socioeconòmiques. La recessió i altres reptes globals com l’automatització o la globalització han fet que algunes zones industrials pateixin importants descensos en la distribució de l’ocupació i de la renda. Mentre que les àrees urbanes orientades a serveis més diversificades han estat capaces de mantenir el seu ritme de creixement. La migració ha contribuït intensament a canviar el paisatge del mercat laboral en moltes regions europees, contribuint al desenvolupament econòmic, però també creixent en les disparitats regionals. Tot i que alguns estudis han abordat la desigualtat dels ingressos i la pobresa a la UE vinculats a la globalització i la migració, encara hi ha una bretxa de coneixement en relació amb l’anàlisi d’aquests temes a un nivell més desagregat i les seves principals conseqüències.

L’objectiu d’aquesta sessió especial és promoure el debat sobre els principals temes de la desigualtat socioeconòmica regional, com ara les tendències recents que vinculen la desigualtat amb la digitalització, l’automatització, però també considerant els efectes de la migració, la globalització i la deslocalització, les diferències en la composició d’habilitats i el nivell de polarització de l’ocupació, la descentralització política i els patrons demogràfics i la migració, entre els més significatius.

Les presentacions basades en proves procedents de diferents parts del món són benvingudes de manera teòrica o empírica i, tant a nivell regional com urbà.

S14 – Models input-output i d’equilibri general per a l’anàlisi de la sostenibilitat mediambiental de les regions

Coordinadors: Luis Antonio López Santiago (Universitat de Castella-la Manxa), Ana Serrano González (Universitat de Saragossa), Alberto Franco Solís (Universitat d’Extremadura)

Els models input-output i els models d’equilibri general (CGE) s’han convertit en eines adequades per avaluar l’impacte ambiental associat a l’activitat econòmica, permetent valorar els efectes que les diferents polítiques de mitigació poden generar al llarg de les cadenes de producció i, en conseqüència, en tot el sistema econòmic.

A l’entorn del marc input-output multi-regional el criteri d’assignació basat en el consumidor permet traçar els efectes que la demanda final de l’economia té a tot el planeta, a l’rastrejar al llarg de la cadena global de la producció. Des del punt de vista del medi ambient, aquesta metodologia és adequada per quantificar els impactes en termes de carboni, aigua, energia, pèrdua de biodiversitat, etc. Des de l’òptica de l’economia regional, la modelització input-output representa una potent eina de recerca per localitzar espacialment els impactes ambientals, per identificar les responsabilitats de les pressions sobre el medi natural, així com per analitzar les interdependències entre diferents entitats geogràfiques i administratives . En aquest sentit, aquest tipus d’estudis no només permeten avaluar els efectes que tenen els països, sinó que progressivament integren les decisions preses en les regions i fins i tot a les ciutats, aproximant tant a l’economia regional com a l’economia urbana. Altres treballs s’estan ocupant d’investigar els efectes que el consum de les llars, en funció de les seves característiques o dels canvis en els seus patrons de consum, té sobre la sostenibilitat ambiental. La importància de les fuites via comerç internacional, el paper de les diferents classes d’empreses i la seva heterogeneïtat, els canvis en el mix d’electricitat, la identificació de sectors claus en la transmissió d’emissions, o les polítiques de foment de renovables són altres aspectes que estan sent estudiats utilitzant models input-output i d’equilibri general. Concretament, l’existència de certes propietats específiques (introducció d’un sistema endogen de preus, substituïbilitat en les funcions de producció i consum, i un comportament optimitzador dels agents econòmics) als models d’equilibri general, possibilita una anàlisi immediata d’altres qüestions com com els efectes de la introducció de preus sobre el carboni, la implementació de certs impostos mediambientals, l’impacte sobre els recursos naturals dels canvis tecnològics o de l’establiment d’un mercat de l’aigua. Així amb tot, aquesta sessió especial pretén ser un fòrum en el qual es presentin i discuteixin treballs que, des de l’enfocament dels models input-output i d’equilibri general, tracten aspectes relacionats amb el desenvolupament sostenible de les diferents regions del planeta.

S15 – Desenvolupament regional i local a Colòmbia

Coordinadors: Emili Tortosa Auxina i Jesús Peiro Palomino

Els problemes de desenvolupament són de gran importància, especialment en economies en desenvolupament com Colòmbia. Aquesta sessió dóna la benvinguda als treballs centrats en el context colombià regional i local des d’una perspectiva àmplia, incloent temes més generals com el creixement econòmic i les tendències de convergència i àrees més específiques com el benestar, els seus determinants i l’eficiència de les institucions públiques.

S16 – Valors i percepcions regionals sobre el procés d’integració europea

Coordinadors: Jorge Díaz Lanchas (JRC-Comissió Europea), Filippo di Pietro (JRC-Comissió Europea)

Una nova onada de descontentament social desafia el procés d’integració europea. S’han plantejat múltiples causes per explicar la nova onada de desajustament social amb el procés d’integració europea. Passant de les explicacions de la desviació econòmica i de la desigualtat a les percepcions i teories de valors culturals, diversos treballs han posat els seus esforços a desenredar els determinants que lideren aquesta inversió europea actual. Fins ara, el debat està molt lluny de tancar-se, però el que sí que és clar és que aquesta resposta social presenta un patró espacial en què les regions posteriors es converteixen en la font geogràfica d’aquesta tendència.

 

L’objectiu d’aquesta sessió és suscitar un debat científic sobre les percepcions regionals i individuals que configuren les preferències cap al procés d’integració europea. La sessió cobreix obres empíriques o teòriques atenent a les diferents branques de la literatura sobre preferències individuals cap a la UE, especialment les centrades en les diferències regionals, les dicotomies urbà-rurals i els impactes territorials de les xarxes socials. No només són benvinguts els articles de recerca basats en proves de les regions europees, sinó també de diferents parts del món.

S17 – Accessibilitat a l’habitatge a Espanya. Problemes i solucions

Coordinadora: Paloma Taltavull de la Pau

Els preus de l’habitatge són el centre del debat a Espanya pel que fa a la seva responsabilitat en les dificultats d’accessibilitat de l’habitatge per a les llars joves. S’argumenta que els preus estan pujant i això soscava la capacitat d’aquestes llars per satisfer les seves necessitats residencials (necessitat primària) i, per tant, cal prendre mesures per garantir que això no passi.

Encara que aquest problema era conegut, la crisi financera l’ha exacerbat. La manca de assequibilitat es combina amb els desallotjaments d’habitatges resultants de la crisi econòmica, el que agreuja el problema i ho confon, complicant la identificació de la (manca de) accessibilitat com a qüestió clau que afecta el mercat residencial.

Les dificultats per adquirir un habitatge són el resultat de canvis substancials en els mercats residencials estretament relacionats amb el període posterior a la crisi, però que també existien abans. Aquest problema genera greus desequilibris socials a curt termini, com la pobresa extrema i l’exclusió, el retard en la formació de les llars, la desocupació, la migració, la pobresa infantil i els problemes de salut.

A Espanya no s’han dut a terme aquestes reflexions, almenys en l’àmbit de la recerca. L’argument més generalitzat que justifica la manca de assequibilitat se centra en els preus alts, el que porta a la necessitat de regulació (insignificant des d’un punt de vista econòmic) i control. La raó d’aquesta situació es combina amb la manca de comprensió dels mecanismes que lideren els mercats de l’habitatge i la manca d’informació estadística, així com un dèficit de recerca en aquest sector que es redueix a temes molt diferents relacionats amb l’habitatge sense una visió global.

En aquesta sessió especial es diu als treballs que analitzin les causes i conseqüències de la manca d’accessibilitat a un habitatge.

S18 – PIB regional a Amèrica Llatina a llarg termini

Coordinadors: Daniel A. Tirado-Fabregat (UV) i Marc Badia-Miró (UB)

En els darrers anys, les investigacions sobre economia regional a llarg termini han rebut una atenció especial, en particular als països europeus i d’altres països desenvolupats. Molts dels resultats han demostrat que la geografia econòmica actual d’Europa i dels EUA és el resultat d’un llarg i complex procés en què les forces econòmiques i històriques han jugat el seu paper. En aquest context, i malgrat molts canvis que tenen lloc des de 1850, hi ha més continuïtats que els canvis en la configuració econòmica regional. Per tant, argumentem que hi ha forces profundes que expliquen la desigualtat regional contemporània i que destaquem les associades a fons i característiques geogràfiques. Les forces més bàsiques estan relacionades amb els factors inicials i els recursos de recursos (model Heckscher-Ohlin), mentre que a un segon nivell trobem forces derivades de l’evolució del potencial de mercat i de les economies d’aglomeració (New Economic Geography). La interacció de tots aquests components té lloc en un context amb importants variacions en els costos de transport i el grau d’integració econòmica internacional i interregional. Les noves investigacions centrades a Amèrica Llatina tenen el potencial no només de proporcionar una nova perspectiva sobre el desenvolupament econòmic d’aquestes regions, sinó també d’oferir nous coneixements sobre com interactuen aquestes forces en els països perifèrics que no són bàsics. En aquest sentit, la ubicació dels recursos naturals, l’endarreriment industrial en la majoria d’aquests països i les zones amb baixa densitat de població ens porten a un nou conjunt de preguntes i respostes provisionals.

S19 – Crisi econòmica i exclusió financera: implicacions per al Desenvolupament Regional

 

Coordinador: Emili Tortosa

La crisi financera que es va iniciar en 2007 es va traduir al poc temps en una profunda crisi econòmica de la qual, avui dia, alguns països tot just estan sortint, i l’impacte sobre alguns sectors és encara profund. Un d’aquests sectors és el financer i bancari, i una de les conseqüències ha estat l’abrupta caiguda en el nombre d’oficines bancària, un fenomen l’impacte sobre el desenvolupament regional i local pot ser notable, donant lloc en última instància a que sectors de població importants puguin quedar en risc d’exclusió financera.

 

Per tant, l’objectiu d’aquesta sessió és plantejar diferents punts de vista sobre aquesta realitat que ve donant-se des de 2008, que ha vingut accentuada pels canvis tecnològics que afecten el sector bancari, i que ha estat també objecte d’estudi en altres contextos, en especialment en països en vies de desenvolupament, en els quals el fenomen de la inclusió financera és d’importància cabdal.

 

S20 – Regions i internacionalització

Coordinador: Joan de Lucio

Aquesta sessió d’economia aplicada estarà dedicada a la presentació d’articles que analitzen la dimensió territorial del comerç exterior i altres aspectes de la internacionalització d’una regió. Hi caben, per tant, temes relacionats amb el comerç de béns, serveis, la inversió estrangera directa, les migracions, així com altres aspectes relatius a la dimensió internacional de les regions de diversa índole com l’impacte dels tractats de lliure comerç, les ciutats globals o la regionalització de les cadenes globals de valor. Són d’especial interès els treballs que aborden els processos de transformació incipients en clústers d’exportació.