<\/p>\n
Coordinador: Josep-Maria Arauzo-Carod<\/em><\/p>\n Aquesta sessi\u00f3 especial explorar\u00e0 la geografia de les Ind\u00fastries Creatives per a diferents nivells espacials (regions, \u00e0rees metropolitanes, ciutats, barris, etc.) centrant-se en els seus processos de clusteritzaci\u00f3 i les motivacions d’aquest patr\u00f3 espacial. L’objectiu de la sessi\u00f3 especial \u00e9s promoure discussions i intercanvis d’idees sobre desenvolupaments recents, analitzar la disponibilitat de bases de dades i promoure intercanvis de coneixement entre tots els participants. Encara que tot tipus de contribucions s\u00f3n benvingudes, la sessi\u00f3 tindr\u00e0 un clar enfocament emp\u00edric. En aquest sentit, les an\u00e0lisis sobre els efectes de les Ind\u00fastries Creatives a la resta de les activitats econ\u00f2miques seran molt apreciats.<\/p>\n Coordinadora: Rosina Moreno<\/em><\/p>\n Estem pensant en articles centrats en la innovaci\u00f3 i la difusi\u00f3 espacial del coneixement. El seu objectiu \u00e9s reunir investigadors d\u2019economia urbana i regional que treballin en temes en qu\u00e8 l\u2019ampli concepte de la geografia de la innovaci\u00f3 tingui un paper fonamental. Es prestar\u00e0 especial atenci\u00f3 als treballs relacionats amb els mecanismes i els actors de la difusi\u00f3 del coneixement (efectes derivats del coneixement, xarxes, col\u00b7laboraci\u00f3 tecnol\u00f2gica i relaci\u00f3 amb el coneixement).<\/p>\n Coordinadors: Igone Porto, Universitat de Deusto i Vicente Royuela – Universitat de Barcelona<\/em><\/p>\n El proc\u00e9s de despoblaci\u00f3 a l’Espanya rural est\u00e0 tenint una atenci\u00f3 especial en els \u00faltims anys. Els efectes de la ‘Espanya Buida’ al desenvolupament equilibrat del territori preocupen ge\u00f2grafs, dem\u00f2grafs, soci\u00f2legs i economistes. No obstant aix\u00f2, el retorn de molts urbanites als pobles a gaudir de festes populars o esdeveniments singulars \u00e9s un dels agafadors d’aquests espais per resistir la despoblaci\u00f3. En aquesta sessi\u00f3 especial s’acullen treballs que contemplin m\u00faltiples visions d’un fenomen poc estudiat per\u00f2 que pot tenir una import\u00e0ncia clau per a espais en declivi. M\u00e9s que discutir una visi\u00f3 antropol\u00f2gica de determinades festes locals, s’espera que en aquesta sessi\u00f3 es discuteixi l’impacte demogr\u00e0fic, social i econ\u00f2mic que tenen aquests esdeveniments.<\/p>\n Coordinadora: Coro Chasco, Universitat Aut\u00f2noma de Madrid <\/em>i Maite Alguacil Mar\u00ed, Universitat Jaume I<\/em><\/p>\n Aquesta sessi\u00f3 especial est\u00e0 centrada en la comprensi\u00f3 dels factors “d’atracci\u00f3” i “d’impuls” que fonamenten l’elecci\u00f3 de localitzaci\u00f3 de capitals, poblaci\u00f3 i fluxos de transport a nivell local a la Uni\u00f3 Europea, amb especial atenci\u00f3 a Espanya. A m\u00e9s, proposem quantificar els efectes socioecon\u00f2mics i de sostenibilitat ambiental causats per la concentraci\u00f3 o dispersi\u00f3 de persones.<\/p>\n Coordinadors: Teresa Mart\u00ednez-Fern\u00e1ndez (Universitat Jaume I de Castell\u00f3), Manuel Exp\u00f3sito- Langa (Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia) y Gloria Parra-Requena (Universidad de Castilla – La Mancha).<\/em><\/p>\n Tot i que els cl\u00fasters operen en un context global, els recursos locals continuen sent un important motor del seu creixement i riquesa. Per aix\u00f2, malgrat l’atenci\u00f3 rebuda a la literatura, l’inter\u00e8s pel seu estudi continua augmentant a partir de diverses disciplines acad\u00e8miques. D’aquesta manera, apareixen nous temes d’investigaci\u00f3 que requereixen l’atenci\u00f3 de acad\u00e8mics i institucions amb l’objectiu de contribuir a un major desenvolupament econ\u00f2mic regional. Per tant, a trav\u00e9s de q\u00fcestions com ara en qu\u00e8 es treballa la recerca de cl\u00fasters o el que afronten els reptes dels cl\u00fasters, ens proposem discutir aspectes cr\u00edtics i noves traject\u00f2ries d’investigaci\u00f3 en elles.<\/p>\n En l’actualitat, ens enfrontem al repte d’intentar redefinir les relacions entre escala local i global, de manera que permetin la sostenibilitat a llarg termini dels cl\u00fasters. Per tant, \u00e9s necessari ampliar els nostres coneixements sobre aquestes relacions, aportant noves idees tant en l’\u00e0mbit acad\u00e8mic com en el professional.<\/p>\n Sota aquestes premisses, aquesta sessi\u00f3 especial pret\u00e9n aportar noves idees al debat entorn dels cl\u00fasters, tractant q\u00fcestions com: quina \u00e9s la resist\u00e8ncia dels cl\u00fasters davant els canvis globals? Quin paper juga l’emprenedor en aquests contextos? Quin \u00e9s el paper de les institucions en l\u2019evoluci\u00f3 dels cl\u00fasters? Quina ha de ser la interacci\u00f3 de l’escala local i global per aconseguir una major projecci\u00f3 internacional dels cl\u00fasters sense perdre l’ancoratge local? Com poden influir les oportunitats? de la digitalitzaci\u00f3 en la sostenibilitat dels cl\u00fasters?<\/p>\n Aquesta sessi\u00f3 pret\u00e9n ser un f\u00f2rum de discussi\u00f3 on es poden debatre aquests temes de recerca de cl\u00fasters des d\u2019un enfocament multidisciplinari. Per aix\u00f2 us convidem a participar en aquesta sessi\u00f3, aportant treballs te\u00f2rics o emp\u00edrics (qualitatius o quantitatius), aix\u00ed com de diferents \u00e0rees de coneixement. Alguns temes d\u2019inter\u00e8s, entre d\u2019altres, podrien ser:<\/p>\n Coordinador: Javier Barbero (European Commission, Joint Research Centre (JRC), Seville, Spain)<\/em><\/p>\n Aquesta sessi\u00f3 especial crida a la presentaci\u00f3 d’articles que aborden temes relacionats amb les institucions regionals, la qualitat institucional, i la qualitat de govern a les regions europees. L’efecte de la qualitat institucional sobre el creixement econ\u00f2mic, el desenvolupament econ\u00f2mic i el comer\u00e7 ha estat estudiat \u00e0mpliament a nivell de pa\u00eds. No obstant aix\u00f2, la qualitat de les institucions difereix entre regions i aix\u00f2 pot tenir un fort impacte sobre el seu acompliment econ\u00f2mic i social. Aquesta sessi\u00f3 pret\u00e9n reunir articles sobre l’efecte de les institucions regionals en el creixement econ\u00f2mic, desenvolupament econ\u00f2mic, comer\u00e7, resili\u00e8ncia, fiscalitat, i altres fen\u00f2mens econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n Coordinadors: Catalina Ancuta – Universitatea de Vest din Timi\u0219oara (RO), Ana Firmino – University Nova de Lisboa, Ramona Ivan – Universitatea de Vest din Timi\u0219oara (RO), Daniel Goeler – University of Bamberg Martine Long – Universit\u00e9 d\u2019Angers<\/em>, <\/strong><\/em>Nicolae Popa – <\/em>University<\/em>\u00a0of Timisoara<\/em><\/p>\n <\/p>\n L\u2019especificitat del professor Jean Baptist Humeau \u00e9s haver tingut intu\u00efcions fortes i haver estat un innovador. Ja el 2011, en un pre\u00e0mbul d\u2019un seminari organitzat a Anjou-Val de Loire, va proposar examinar les perspectives de renovaci\u00f3 territorial i els nous paradigmes d\u2019aquests \u201cinvents territorials\u201d a trav\u00e9s de la promoci\u00f3 del patrimoni, el desenvolupament sostenible i el benestar, competitivitat econ\u00f2mica, economia del coneixement i debat territorial participatiu. Des de llavors, la necessitat de reinventar els territoris \u00e9s cada vegada m\u00e9s important. Al mateix temps, a la llum d\u2019un q\u00fcestionament general de les llibertats en molts pa\u00efsos que tamb\u00e9 toca les llibertats locals. Tamb\u00e9 en termes de contextos o reformes que han canviat les organitzacions territorials (reclamacions d’autonomia, reorganitzacions territorials, etc.). Tamb\u00e9 ho \u00e9s davant d\u2019inposicions contradict\u00f2ries que impulsen la metropolitzaci\u00f3, alhora que privilegien la qualitat de vida; l’efici\u00e8ncia econ\u00f2mica tot preservant l’equilibri dels territoris. Per tant, inventar nous territoris, un tema que era el fil conductor de 2H2S, podia apar\u00e8ixer com un t\u00edtol gen\u00e8ric que permetria que tothom es reun\u00eds al voltant de la contribuci\u00f3 del professor Humeau. Certament, ser\u00e0 dif\u00edcil en una organitzaci\u00f3 complexa definir una gram\u00e0tica de territoris amb regles intangibles. No obstant aix\u00f2, ser\u00e0 possible identificar en els diferents estats els elements de recomposicions i desenvolupaments que q\u00fcestionen els territoris.<\/p>\n Coordinadors: Andr\u00e9s Artal-Tur i Luisa Alam\u00e1-Sabater<\/em><\/p>\n <\/p>\n El turisme \u00e9s, sens dubte, un camp d’estudi multidisciplinari, amb contribucions a la recerca procedents de disciplines com Economia, Geografia, Sociologia, Ci\u00e8ncies del Dret o Empresarials. En aquest ric entorn, els m\u00e8todes quantitatius s\u2019han convertit en l\u2019enfocament b\u00e0sic dels estudis sobre el turisme des dels anys seixanta. La robustesa dels resultats i la capacitat d\u2019aplicar m\u00e8todes cient\u00edfics han estat fomentant l\u2019\u00fas de models estad\u00edstics i econom\u00e8trics en l\u2019an\u00e0lisi del turisme. Recentment, s’han introdu\u00eft m\u00e8todes qualitatius com a nova t\u00e8cnica d\u2019investigaci\u00f3 que ajuda a ampliar l\u2019abast de l\u2019an\u00e0lisi del turisme. El boom de les Big Data i les eines anal\u00edtiques han contribu\u00eft al desenvolupament de m\u00e8todes qualitatius, capa\u00e7os de proporcionar noves capacitats a la mera investigaci\u00f3 quantitativa. A m\u00e9s, els m\u00e8todes espacials que combinen les coordenades econ\u00f2miques i geogr\u00e0fiques en l’an\u00e0lisi de les pol\u00edtiques de comportament tur\u00edstic o de sostenibilitat de les destinacions han ampliat tamb\u00e9 l’\u00e0mbit de la disciplina tur\u00edstica i les oportunitats de recerca. Segons les \u00faltimes contribucions, les relacions interterritorials apareixen clau per al desenvolupament i la sostenibilitat de les condicions dels destins tur\u00edstics massius, aix\u00ed com per donar suport a l\u2019augment de noves experi\u00e8ncies tur\u00edstiques a destinacions m\u00e9s a\u00efllades de l\u2019interior, per exemple.<\/p>\n En aquesta sessi\u00f3, volem oferir un panorama de tot aquest proc\u00e9s de desenvolupament de la investigaci\u00f3 metodol\u00f2gica en estudis tur\u00edstics. Amb aquest objectiu, obrim la sessi\u00f3 a treballs centrats en aquests m\u00e8todes d\u2019an\u00e0lisi, \u00e9s a dir, m\u00e8todes quantitatius, qualitatius i espacials en la investigaci\u00f3 tur\u00edstica. No obstant aix\u00f2, es mereix un inter\u00e8s especial per a treballs que combinin alguns d’aquests m\u00e8todes com a manera d’enriquir l’estudi dels temes tur\u00edstics, ajudant a establir ponts entre disciplines cient\u00edfiques i fer m\u00e9s visible el car\u00e0cter interdisciplinari de l’activitat tur\u00edstica.<\/p>\n <\/p>\n Paraules clau: An\u00e0lisi quantitativa, qualitativa i espacial del turisme, comportament tur\u00edstic, sostenibilitat de les destinacions, m\u00e8todes d’investigaci\u00f3, an\u00e0lisi multidisciplinari.<\/p>\n Coordinators: Jos\u00e9-Mar\u00eda Garc\u00eda \u00c1lvarez-Coque (Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia), Javier Esparcia (Universitat de Val\u00e8ncia), Jaime Escribano (Universitat de Val\u00e8ncia), Antonio Mart\u00ednez Puche (Universitat d\u2019Alacant) y Vicente Bud\u00ed (Universitat Jaume I)<\/em><\/p>\n <\/p>\n La sessi\u00f3 que es proposa sobre estrat\u00e8gies antidespoblament pret\u00e9n acollir treballs d’estudi i an\u00e0lisi acad\u00e8mica, propostes de debat i iniciatives que contribueixin a aturar el proc\u00e9s de despoblaci\u00f3 a qu\u00e8 s’enfronten diversos territoris europeus, del conjunt d’Espanya i, particularment de l’interior de la Comunitat Valenciana. Els treballs tindran com a punt en com\u00fa l’estudi d’\u00e0rees en risc de despoblament, des de diferents enfocaments metodol\u00f2gics englobats dins de la ci\u00e8ncia regional.<\/p>\n La C\u00e0tedra AVANT creada per la Generalitat Valenciana junt amb les universitats d’Alacant, Val\u00e8ncia, Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia i Jaume I de Castell\u00f3 pret\u00e9n el desenvolupament d’activitats de recerca que condueixin a propostes d’accions davant de la despoblaci\u00f3.<\/p>\n Coordinadors: Jorge Hermosilla (Universitat de Val\u00e8ncia), Jos\u00e9 M. Giner (Universitat d\u2019Alacant) i Juan J. Rubert (Universitat Jaume I)<\/em><\/p>\n <\/p>\n Ficar en relaci\u00f3 les pol\u00edtiques d\u2019ocupaci\u00f3 amb el territori que les rep s\u2019ha convertit en un instrument efica\u00e7 tant en la identificaci\u00f3 dels col\u00b7lectius en situaci\u00f3 d’atur, com per \u00a0a detectar les necessitats formatives demandades per les empreses.<\/p>\n Simult\u00e0niament, aquesta territorialitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques d’ocupaci\u00f3 ofereix un nou vessant en termes d’estrat\u00e8gies de desenvolupament, permetent establir plans espec\u00edfics de promoci\u00f3 de l’activitat compatibles amb el teixit productiu i les capacitats de la m\u00e0 d’obra.<\/p>\n A la Comunitat Valenciana<\/em> aquestes pol\u00edtiques apareixen vehiculades a trav\u00e9s del programa AVALEM territori<\/strong>, \u00a0el qual ha perm\u00e8s identificar els elements representatius dels mercats locals de treball com a pas previ a la confecci\u00f3 d’estrat\u00e8gies i projectes d’ocupaci\u00f3 i desenvolupament de l’activitat econ\u00f2mica adaptats a la realitat particular de cada territori.<\/p>\n Coordinador: Fernando A. L\u00f3pez, Universitat Polit\u00e8cnica de Cartagena<\/em><\/p>\n Els recents aven\u00e7os tecnol\u00f2gics, l’alta capacitat per emmagatzemar informaci\u00f3 i l’esfor\u00e7 de molts governs per posar en obert grans volums d’informaci\u00f3 estan contribuint a la producci\u00f3 d’una col\u00b7lecci\u00f3 de dades sorprenentment gran. L’an\u00e0lisi d’aquests grans volums de dades (Big data) \u00e9s un t\u00f2pic emergent en Ci\u00e8ncies Regional, provocant un fort impacte en una gran varietat de camps: la planificaci\u00f3 urbana, la geografia econ\u00f2mica o el transport. Aquesta informaci\u00f3 ara ens permet examinar els fen\u00f2mens urbans i regionals de maneres que abans no eren possibles.<\/p>\n Malgrat el gran potencial del Big data per a la Ci\u00e8ncia Regional, el seu \u00fas i aplicaci\u00f3 en aquest context est\u00e0 ple de problemes i desafiaments per\u00f2 tot apunta a la seva gran rellev\u00e0ncia en un futur pr\u00f2xim. En aquesta sessi\u00f3 especial es convida a investigadors interessats en el t\u00f2pic de ‘Big data en Ci\u00e8ncia Regional’ a presentar i discutir les seves aportacions tant metodol\u00f2giques com aplicades.<\/p>\n Coordinador: Fernando A. L\u00f3pez, Universidad Polit\u00e9cnica de Cartagena<\/em><\/p>\n En l’\u00e0mbit de l’Econometria Espacial cada vegada \u00e9s m\u00e9s frequent disposar d’informaci\u00f3 georeferenciada a nivell de punt. L’an\u00e0lisi d’aquests sistemes (spatial point process) permet examinar fen\u00f2mens urbans d’una manera que fins a la data no ha estat possible, analitzant individu a individu el seu comportament, les seves pautes de moviment o les seves interaccions. Aquests sistemes formen xarxes espacials l’an\u00e0lisi pot oferir una nova perspectiva ja que l’espai subjacent \u00e9s l’espai de xarxa on la dist\u00e0ncia euclidiana no sempre \u00e9s determinant de les relacions entre individus o observacions. Un dels principals reptes en la ci\u00e8ncia de dades de xarxes espacials \u00e9s donar compte de l’estructura de la xarxa en el conjunt de dades.<\/p>\n En aquesta sessi\u00f3 especial convidem als investigadors en Ci\u00e8ncia Regional a presentar les seves contribucions en el t\u00f2pic dels spatial point proces and spatial networks.<\/p>\n Coordinadors: Andre Carrascal-Incera, Diana Guti\u00e9rrez-Posada, Raquel Ortega-Argiles<\/em><\/p>\n Els darrers anys, a Europa i altres parts del m\u00f3n desenvolupat, s’han experimentat majors increments en les disparitats espacials socioecon\u00f2miques. La recessi\u00f3 i altres reptes globals com l\u2019automatitzaci\u00f3 o la globalitzaci\u00f3 han fet que algunes zones industrials pateixin importants descensos en la distribuci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3 i de la renda. Mentre que les \u00e0rees urbanes orientades a serveis m\u00e9s diversificades han estat capaces de mantenir el seu ritme de creixement. La migraci\u00f3 ha contribu\u00eft intensament a canviar el paisatge del mercat laboral en moltes regions europees, contribuint al desenvolupament econ\u00f2mic, per\u00f2 tamb\u00e9 creixent en les disparitats regionals. Tot i que alguns estudis han abordat la desigualtat dels ingressos i la pobresa a la UE vinculats a la globalitzaci\u00f3 i la migraci\u00f3, encara hi ha una bretxa de coneixement en relaci\u00f3 amb l’an\u00e0lisi d’aquests temes a un nivell m\u00e9s desagregat i les seves principals conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n L\u2019objectiu d\u2019aquesta sessi\u00f3 especial \u00e9s promoure el debat sobre els principals temes de la desigualtat socioecon\u00f2mica regional, com ara les tend\u00e8ncies recents que vinculen la desigualtat amb la digitalitzaci\u00f3, l\u2019automatitzaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 considerant els efectes de la migraci\u00f3, la globalitzaci\u00f3 i la deslocalitzaci\u00f3, les difer\u00e8ncies en la composici\u00f3 d\u2019habilitats i el nivell de polaritzaci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3, la descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica i els patrons demogr\u00e0fics i la migraci\u00f3, entre els m\u00e9s significatius.<\/p>\n Les presentacions basades en proves procedents de diferents parts del m\u00f3n s\u00f3n benvingudes de manera te\u00f2rica o emp\u00edrica i, tant a nivell regional com urb\u00e0.<\/p>\n Coordinadors: Luis Antonio L\u00f3pez Santiago (Universitat de Castella-la Manxa), Ana Serrano Gonz\u00e1lez (Universitat de Saragossa), Alberto Franco Sol\u00eds (Universitat d’Extremadura)<\/em><\/p>\n Els models input-output i els models d’equilibri general (CGE) s’han convertit en eines adequades per avaluar l’impacte ambiental associat a l’activitat econ\u00f2mica, permetent valorar els efectes que les diferents pol\u00edtiques de mitigaci\u00f3 poden generar al llarg de les cadenes de producci\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, en tot el sistema econ\u00f2mic.<\/p>\n A l’entorn del marc input-output multi-regional el criteri d’assignaci\u00f3 basat en el consumidor permet tra\u00e7ar els efectes que la demanda final de l’economia t\u00e9 a tot el planeta, a l’rastrejar al llarg de la cadena global de la producci\u00f3. Des del punt de vista del medi ambient, aquesta metodologia \u00e9s adequada per quantificar els impactes en termes de carboni, aigua, energia, p\u00e8rdua de biodiversitat, etc. Des de l’\u00f2ptica de l’economia regional, la modelitzaci\u00f3 input-output representa una potent eina de recerca per localitzar espacialment els impactes ambientals, per identificar les responsabilitats de les pressions sobre el medi natural, aix\u00ed com per analitzar les interdepend\u00e8ncies entre diferents entitats geogr\u00e0fiques i administratives . En aquest sentit, aquest tipus d’estudis no nom\u00e9s permeten avaluar els efectes que tenen els pa\u00efsos, sin\u00f3 que progressivament integren les decisions preses en les regions i fins i tot a les ciutats, aproximant tant a l’economia regional com a l’economia urbana. Altres treballs s’estan ocupant d’investigar els efectes que el consum de les llars, en funci\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques o dels canvis en els seus patrons de consum, t\u00e9 sobre la sostenibilitat ambiental. La import\u00e0ncia de les fuites via comer\u00e7 internacional, el paper de les diferents classes d’empreses i la seva heterogene\u00eftat, els canvis en el mix d’electricitat, la identificaci\u00f3 de sectors claus en la transmissi\u00f3 d’emissions, o les pol\u00edtiques de foment de renovables s\u00f3n altres aspectes que estan sent estudiats utilitzant models input-output i d’equilibri general. Concretament, l’exist\u00e8ncia de certes propietats espec\u00edfiques (introducci\u00f3 d’un sistema endogen de preus, substitu\u00efbilitat en les funcions de producci\u00f3 i consum, i un comportament optimitzador dels agents econ\u00f2mics) als models d’equilibri general, possibilita una an\u00e0lisi immediata d’altres q\u00fcestions com com els efectes de la introducci\u00f3 de preus sobre el carboni, la implementaci\u00f3 de certs impostos mediambientals, l’impacte sobre els recursos naturals dels canvis tecnol\u00f2gics o de l’establiment d’un mercat de l’aigua. Aix\u00ed amb tot, aquesta sessi\u00f3 especial pret\u00e9n ser un f\u00f2rum en el qual es presentin i discuteixin treballs que, des de l’enfocament dels models input-output i d’equilibri general, tracten aspectes relacionats amb el desenvolupament sostenible de les diferents regions del planeta.<\/p>\n Coordinadors: Emili Tortosa Auxina i Jes\u00fas Peiro Palomino<\/em><\/p>\n Els problemes de desenvolupament s\u00f3n de gran import\u00e0ncia, especialment en economies en desenvolupament com Col\u00f2mbia. Aquesta sessi\u00f3 d\u00f3na la benvinguda als treballs centrats en el context colombi\u00e0 regional i local des d\u2019una perspectiva \u00e0mplia, incloent temes m\u00e9s generals com el creixement econ\u00f2mic i les tend\u00e8ncies de converg\u00e8ncia i \u00e0rees m\u00e9s espec\u00edfiques com el benestar, els seus determinants i l\u2019efici\u00e8ncia de les institucions p\u00fabliques.<\/p>\n Coordinadors: Jorge D\u00edaz Lanchas (JRC-Comissi\u00f3 Europea), Filippo di Pietro (JRC-Comissi\u00f3 Europea)<\/em><\/p>\n Una nova onada de descontentament social desafia el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea. S’han plantejat m\u00faltiples causes per explicar la nova onada de desajustament social amb el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea. Passant de les explicacions de la desviaci\u00f3 econ\u00f2mica i de la desigualtat a les percepcions i teories de valors culturals, diversos treballs han posat els seus esfor\u00e7os a desenredar els determinants que lideren aquesta inversi\u00f3 europea actual. Fins ara, el debat est\u00e0 molt lluny de tancar-se, per\u00f2 el que s\u00ed que \u00e9s clar \u00e9s que aquesta resposta social presenta un patr\u00f3 espacial en qu\u00e8 les regions posteriors es converteixen en la font geogr\u00e0fica d’aquesta tend\u00e8ncia.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019objectiu d\u2019aquesta sessi\u00f3 \u00e9s suscitar un debat cient\u00edfic sobre les percepcions regionals i individuals que configuren les prefer\u00e8ncies cap al proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea. La sessi\u00f3 cobreix obres emp\u00edriques o te\u00f2riques atenent a les diferents branques de la literatura sobre prefer\u00e8ncies individuals cap a la UE, especialment les centrades en les difer\u00e8ncies regionals, les dicotomies urb\u00e0-rurals i els impactes territorials de les xarxes socials. No nom\u00e9s s\u00f3n benvinguts els articles de recerca basats en proves de les regions europees, sin\u00f3 tamb\u00e9 de diferents parts del m\u00f3n.<\/p>\n Coordinadora: Paloma Taltavull de la Pau<\/em><\/p>\n Els preus de l’habitatge s\u00f3n el centre del debat a Espanya pel que fa a la seva responsabilitat en les dificultats d’accessibilitat de l’habitatge per a les llars joves. S’argumenta que els preus estan pujant i aix\u00f2 soscava la capacitat d’aquestes llars per satisfer les seves necessitats residencials (necessitat prim\u00e0ria) i, per tant, cal prendre mesures per garantir que aix\u00f2 no passi.<\/p>\n Encara que aquest problema era conegut, la crisi financera l’ha exacerbat. La manca de assequibilitat es combina amb els desallotjaments d’habitatges resultants de la crisi econ\u00f2mica, el que agreuja el problema i ho confon, complicant la identificaci\u00f3 de la (manca de) accessibilitat com a q\u00fcesti\u00f3 clau que afecta el mercat residencial.<\/p>\n Les dificultats per adquirir un habitatge s\u00f3n el resultat de canvis substancials en els mercats residencials estretament relacionats amb el per\u00edode posterior a la crisi, per\u00f2 que tamb\u00e9 existien abans. Aquest problema genera greus desequilibris socials a curt termini, com la pobresa extrema i l’exclusi\u00f3, el retard en la formaci\u00f3 de les llars, la desocupaci\u00f3, la migraci\u00f3, la pobresa infantil i els problemes de salut.<\/p>\n A Espanya no s’han dut a terme aquestes reflexions, almenys en l’\u00e0mbit de la recerca. L’argument m\u00e9s generalitzat que justifica la manca de assequibilitat se centra en els preus alts, el que porta a la necessitat de regulaci\u00f3 (insignificant des d’un punt de vista econ\u00f2mic) i control. La ra\u00f3 d’aquesta situaci\u00f3 es combina amb la manca de comprensi\u00f3 dels mecanismes que lideren els mercats de l’habitatge i la manca d’informaci\u00f3 estad\u00edstica, aix\u00ed com un d\u00e8ficit de recerca en aquest sector que es redueix a temes molt diferents relacionats amb l’habitatge sense una visi\u00f3 global.<\/p>\n En aquesta sessi\u00f3 especial es diu als treballs que analitzin les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de la manca d’accessibilitat a un habitatge.<\/p>\n Coordinadors: Daniel A. Tirado-Fabregat (UV) i Marc Badia-Mir\u00f3 (UB)<\/em><\/p>\n En els darrers anys, les investigacions sobre economia regional a llarg termini han rebut una atenci\u00f3 especial, en particular als pa\u00efsos europeus i d’altres pa\u00efsos desenvolupats. Molts dels resultats han demostrat que la geografia econ\u00f2mica actual d\u2019Europa i dels EUA \u00e9s el resultat d\u2019un llarg i complex proc\u00e9s en qu\u00e8 les forces econ\u00f2miques i hist\u00f2riques han jugat el seu paper. En aquest context, i malgrat molts canvis que tenen lloc des de 1850, hi ha m\u00e9s continu\u00eftats que els canvis en la configuraci\u00f3 econ\u00f2mica regional. Per tant, argumentem que hi ha forces profundes que expliquen la desigualtat regional contempor\u00e0nia i que destaquem les associades a fons i caracter\u00edstiques geogr\u00e0fiques. Les forces m\u00e9s b\u00e0siques estan relacionades amb els factors inicials i els recursos de recursos (model Heckscher-Ohlin), mentre que a un segon nivell trobem forces derivades de l’evoluci\u00f3 del potencial de mercat i de les economies d’aglomeraci\u00f3 (New Economic Geography). La interacci\u00f3 de tots aquests components t\u00e9 lloc en un context amb importants variacions en els costos de transport i el grau d\u2019integraci\u00f3 econ\u00f2mica internacional i interregional. Les noves investigacions centrades a Am\u00e8rica Llatina tenen el potencial no nom\u00e9s de proporcionar una nova perspectiva sobre el desenvolupament econ\u00f2mic d\u2019aquestes regions, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019oferir nous coneixements sobre com interactuen aquestes forces en els pa\u00efsos perif\u00e8rics que no s\u00f3n b\u00e0sics. En aquest sentit, la ubicaci\u00f3 dels recursos naturals, l\u2019endarreriment industrial en la majoria d\u2019aquests pa\u00efsos i les zones amb baixa densitat de poblaci\u00f3 ens porten a un nou conjunt de preguntes i respostes provisionals.<\/p>\n <\/p>\n Coordinador: Emili Tortosa<\/em><\/p>\n La crisi financera que es va iniciar en 2007 es va traduir al poc temps en una profunda crisi econ\u00f2mica de la qual, avui dia, alguns pa\u00efsos tot just estan sortint, i l’impacte sobre alguns sectors \u00e9s encara profund. Un d’aquests sectors \u00e9s el financer i bancari, i una de les conseq\u00fc\u00e8ncies ha estat l’abrupta caiguda en el nombre d’oficines banc\u00e0ria, un fenomen l’impacte sobre el desenvolupament regional i local pot ser notable, donant lloc en \u00faltima inst\u00e0ncia a que sectors de poblaci\u00f3 importants puguin quedar en risc d’exclusi\u00f3 financera.<\/p>\n <\/p>\n Per tant, l’objectiu d’aquesta sessi\u00f3 \u00e9s plantejar diferents punts de vista sobre aquesta realitat que ve donant-se des de 2008, que ha vingut accentuada pels canvis tecnol\u00f2gics que afecten el sector bancari, i que ha estat tamb\u00e9 objecte d’estudi en altres contextos, en especialment en pa\u00efsos en vies de desenvolupament, en els quals el fenomen de la inclusi\u00f3 financera \u00e9s d’import\u00e0ncia cabdal.<\/p>\n <\/p>\n Coordinador: Joan de Lucio<\/em><\/p>\n Aquesta sessi\u00f3 d’economia aplicada estar\u00e0 dedicada a la presentaci\u00f3 d’articles que analitzen la dimensi\u00f3 territorial del comer\u00e7 exterior i altres aspectes de la internacionalitzaci\u00f3 d’una regi\u00f3. Hi caben, per tant, temes relacionats amb el comer\u00e7 de b\u00e9ns, serveis, la inversi\u00f3 estrangera directa, les migracions, aix\u00ed com altres aspectes relatius a la dimensi\u00f3 internacional de les regions de diversa \u00edndole com l’impacte dels tractats de lliure comer\u00e7, les ciutats globals o la regionalitzaci\u00f3 de les cadenes globals de valor. S\u00f3n d’especial inter\u00e8s els treballs que aborden els processos de transformaci\u00f3 incipients en cl\u00fasters d’exportaci\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S01 – Geografia de les Ind\u00fastries Creatives: Per qu\u00e8 es clusterizan? Coordinador: Josep-Maria Arauzo-Carod Aquesta sessi\u00f3 especial explorar\u00e0 la geografia de les Ind\u00fastries Creatives per a diferents nivells espacials (regions, \u00e0rees metropolitanes, ciutats, barris, etc.) centrant-se en els seus processos de clusteritzaci\u00f3 i les motivacions d’aquest patr\u00f3 espacial. L’objectiu de la sessi\u00f3 especial \u00e9s promoure […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":9,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-18","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":804,"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18\/revisions\/804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/reunionesdeestudiosregionales.org\/castellon2019\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}S02 – La geografia de la recuperaci\u00f3 de la innovaci\u00f3 i del coneixement<\/strong><\/h1>\n
S03 – Les festes populars com a factor de resili\u00e8ncia territorial<\/strong><\/h1>\n
S04 – Flux espacials: cap a una Espanya buida i una Espanya completa<\/strong><\/h1>\n
S05 – Cl\u00fasters glocals: aspectes cr\u00edtics i noves traject\u00f2ries<\/strong><\/h1>\n
\n
S06 – Institucions regionals i qualitat de govern a les regions europees<\/strong><\/h1>\n
S07 – Emprenedoria i innovacions territorials<\/strong><\/h1>\n
S08 – An\u00e0lisi quantitativa, qualitativa i espacial del turisme: reduir la dist\u00e0ncia entre disciplines cient\u00edfiques<\/strong><\/h1>\n
S09 – <\/strong>Estrat\u00e8gia Antidespoblament: C\u00e0tedra AVANT<\/strong><\/h1>\n
S10 – Territori i ocupaci\u00f3<\/strong><\/h1>\n
S11 – Big Data en Ci\u00e8ncia Regional<\/strong><\/h1>\n
S12 -Proc\u00e9s de punts espacials i xarxes espacials<\/strong><\/h1>\n
S13 – Tend\u00e8ncies recents en les desigualtats socioecon\u00f2miques regionals i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/h1>\n
S14 – Models input-output i d’equilibri general per a l’an\u00e0lisi de la sostenibilitat mediambiental de les regions<\/strong><\/h1>\n
S15 – Desenvolupament regional i local a Col\u00f2mbia<\/strong><\/h1>\n
S16 – Valors i percepcions regionals sobre el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea<\/strong><\/h1>\n
S17 – Accessibilitat a l’habitatge a Espanya. Problemes i solucions<\/strong><\/h1>\n
S18 – PIB regional a Am\u00e8rica Llatina a llarg termini<\/strong><\/h1>\n
S19 – Crisi econ\u00f2mica i exclusi\u00f3 financera: implicacions per al Desenvolupament Regional<\/h1>\n
S20 – Regions i internacionalitzaci\u00f3<\/h1>\n